Joordi Idees d'un enginyer / periodista que viu la tecnologia

4feb/130

De com un gran poema rus es converteix en un segon premi d’uns Jocs Florals d’institut

Hi ha coses que sorprenen, i una és que un poema tant gran com el de Ievgueni Ievtuixenko que poso al final d'aquest post pugui arribar a ser segon premi d'uns Jocs Florals de tercer d'ESO d'un institut. Trist que un professor no se n'adoni, i pitjor que sigui un segon premi. Aquí teniu la història.

La poesia russa sempre m'ha agradat. Bé, menteixo. Les traduccions de poesia russa sempre m'han agradat. Per desgràcia no sé rus i no puc llegir en versió original. Feia temps que corria per casa un plec de DIN-A4 fotocopiats d'un llibre de poemes russos, d'aquells que fulleges cada tant però que quan realment el busques no trobes. Recordava vagament alguns versos pel que vaig fer una cerca al Google. Trobar-lo no va ser difícil. Al contrari. el que em va xocar va ser l'on: Google em va portar a una pàgina d'un institut. Concretament a la pàgina dels Jocs Florals de l'any 1999 d'un institut. I era un segon premi firmat pel pseudònim Imaginarium.

Anant a pams. Que un poema així l'hagi presentat un alumne a uns Jocs Florals no em preocupa. Al contrari. Vol dir que s'ha molestat a buscar i almenys l'ha llegit i s'ha fet un favor. El que és més dur és que un professor no se n'adoni. Però pot passar. Però el que és trist i em fa mal és que quedi segon d'uns Jocs Florals. Donaria alguna cosa per veure per un foradet la deliberació que van fer. Com que no podia anar al passat vaig enviar un mail peguntant. Aquí deixo la resposta:

T'agraïm molt aquesta informació. La veritat és que aquesta se'ns va passar tot i que aquest any concretament vam detectar que hi havia altres plagis. El problema està en que, a vegades, has de resoldre el concurs amb poc temps i és difícil poder controlar-ho tot. Segurament que aquest és un dels motius perquè actualment no fem concurs literari. Molt agraïts.

He de dir que ni entenc la resposta ni entenc el motiu pel que s'han de deixar de fer Jocs Florals. Sembla una mica la posició de sempre, el girar el cap i fer un mort el gos morta la ràbia, quan al meu entendre el que s'hauria de fer és encarar el problema i arreglar-lo. A classe amb un poema i a la vida en general.

GENT

No existeixen homes poc interessants.
Els seus destins són com històries de planetes.
Cada un és únic, sol, ell sol,
No hi ha cap altre que s’hi assembli.

I si algú ha viscut en silenci,
Feliç en el seu racó,
La seva mateixa insignificança
L’ha fet interessant.

Cadascú te un món secret, ben seu,
On s’amaga el millor instant,
On s’amaga l’hora més terrible.
Però nosaltres no en sabem res.

I si un home mor,
Mor també la seva primera nevada,
I el primer petó, i el primer combat…
Tot s’ho emporta.

Sí, queden llibres i ponts,
Màquines i teles de pintors,
Sí, moltes coses ha de restar,
Però alguna cosa fuig!

Així és la llei d’aquest joc sense pietat.
Desapareixen móns, no persones.
Els homes, pecadors i terrenals, els recordem,
Però, en realitat, què en sabíem, d’ells?

Què en sabem nosaltres, dels germans, dels amics?
Què en sabem, de la nostra estimada?
Fins del nostre pare,
Coneixent-ho tot, no en sabem res.

Se’n va la gent, no la podem retornar.
No podem fer renàixer els seus móns secrets.
I cada vegada,
Tinc ganes de xisclar davant aquesta impotència.

Ievgueni Ievtuixenko

12feb/120

El dia que Google em va citar al diari

No sempre passa que un monstre com Google es fixi en tu i escrigiu una carta al diari responent alguna cosa que hagis dit. No sempre passa però quan t'hi trobes no deixa de ser un orgull. Una empresa de 22000 treballadors centrant per uns moments la seva comunicació en una persona. Jo. I encantat.

L'origen? 6 de març de 2011. Diari Ara. Reportatge sobre la seguretat al núvol després que Gmail hagués perdut comptes de correu dels seus usuaris.

Fet i fet no deia res que no sigui veritat. I és que hem de tenir un principi clar: quan et trobes davant un producte gratuit qui realment és el producte ets tu, que és de qui en treuen suc. I això mateix passa amb Google.

Però sembla que ells no ho veien així. I la setmana següent, el 12 de març, Google España va enviar aquesta carta:

Curiós perquè responien coses que no vaig dir, donant-me la raó i contradient-se més d'una vegada al mateix paràgraf. Mirar el primer punt i intentar entendre el que volen dir és realment complicat. L'objectiu de la carta? Ni idea. Almenys puc dir que Google m'ha citat al diari, que ja és prou.

Filed under: curiositats No Comments
10gen/110

ETA i la llei de Godwin

L'anunci d'aquest matí per part d'ETA d'un alto el foc permanent, general i verificable a més a més de posar de manifest i en primera pàgina un conflicte que ja fa massa anys que dura, suposa un moment inigualable per analitzar les reaccions de la societat en general. Internet, com a element de masses que és es converteix, doncs, en un marc inigualable per analitzar la situació.

En aquest context crec que és un bon moment per repassar, i potser per alguns descobrir, la Llei Godwin, creada l'any 1990 i anomenada així en honor al seu creador, Mike Godwin. Diu:

"A mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es doni una comparació amb els nazis o Hitler  tendeix a u."
Mike Godwin , 1989

Bàsicament vol dir que quan es discuteix a la xarxa moltes vegades es tendeix, sobretot quan es comença a perdre o es té aquesta sensació, a buscar comparacions amb els nazis per tal de guanyar punts i adeptes. S'ha de dir que moltes vegades al nostre país les comparacions es fan amb Franco i el feixisme, per desmarcar-nos del model anglosaxó i buscar referents més propers. En l'escència, aquesta llei es basa en el Reductio ad Hitlerum que va definir Leo Strauss l'any 1950, i que vé a dir que  Hitler (o els nazis) estaven a favor de X, per tant X és necessàriament dolent i/o indesitjable. O a la inversa Hitler (o els nazis) estaven en contra de Y, per tant Y és necessàriament bo i/o desitjable.

La qüestió, i feta la introducció, és que de veritat un anunci com aquest fa que la gent tregui la seva bèstia de dins. Enlloc de parlar de pau, de dialogar, d'arreglar les coses es comencen a creuar arguments a favor i en contra que enlloc d'enriquir posen traves. Massa interessos, política i rèdits electorals a explotar i més de cara a unes municipals a menys de cinc mesos vista. Si de cas un dia ho analitzo. Dit això només cal donar una volta per la xarxa per trobar exemples de que la llei de Godwin s'acompleix i més en un dia com avui. Copio i no cito, sense que això sigui un precedent, però us convido a buscar "eta nazismo", per exemple, i trobareu més exemples. Som-hi:

Solo espero un comunicado, y no es de ETA: Espero del Gobierno de la Nación un sonoro portazo a cualquier posibilidad de acceso de los nazis a las instituciones públicas democráticas. No pierdo la esperanza, sigo esperando.

aunque estos nazi-fascistas de eta y sus palmeros digan misa

Typical fascist rhetoric. Are you going to shoot him in the head? are you going to burn his books? That's what ETA does. ETA = NAZIS. They should Stop killing innocent people. ETA supporters like you should travel a little more.

Por cierto, he escuchado el comunicado de ETA, , , , , , , , , terminan gritando estos nazis gudaris con un "VIVA EUSKADI SOCIALISTA".

Quatre exemples però suficients per veure que fàcilment es recorre a la comparació nazi quan d'exemples a posar, posats a fer comparacions, en podríem trobar a milers, des dels americans fins als mateixos espanyols en l'època de la conquesta d'Amèrica, per dir-ne dos. La qüestió, però, és anar cap a Alemanya.

Pensareu que he aprofitat uns exemples a l'atzar. No patiu que n'hi ha més. Anant més enllà, i només fent referència a dues noticies més de fa pocs dies, la llei es segueix complint. Per pams, si ens posem amb la nova normativa del tabac trobem unes declaracions de De la Riva, alcalde de Valladaolid on segons recullen els mitjans va dir: De la Riva compara con el nazismo las denuncias sobre el tabaco. Oh meravella! Una altra comparació! I anant al passat dissabte i la manifestació que es va fer a Bilbao per reclamar l'acostament dels presos bascos es compara, primer als jugadors de la Real Societat: Es sumamente vergonzoso, que unos deportistas apoyen a los asesinos, es demencial, que apoyen a esta **** de etarras asesinos de niños y personas inocentes todas. Pero en que país estamos? Para mi la gente que apoya a esta **** asesina son de la misma calaña, solo alimentan su cobardía y nazismo en estado puro., i ens podem preguntar què hi té a veure el nacisme en això que diu la persona que escriu... i posteriorment a la manifestació en general: "Karlos", no es cuestión de cantidad sino de calidad. Los nazis hacían manifestaciones multitudinarias de cientos de miles de personas para aclamar a Hitler, pero no por eso tenían razón.

Com es pot veure aquest principi és ben de moda. Si voleu ho proveu: entreu a qualsevol forum o poseu comentaris a una web que estiguin en contra de la majoria o que restin credibilitat. De seguida sereu atacats i insultats. Paraula de Godwin!

Annex

Acabava d'escriure això i he vist algun comentari sobre la pilota d'or de Messi que no fa més que reafirmar-me. Atenció: Estoy indignado. Al final voy a coger manía al Messi y al ZP. Pintamos menos q la UGT cn Franco. ZP dimisiòn!!!!!! Iniesta y Xavi campeones! És ben bé que alguns canvien en Hitler o en Franco pel ZP... Al final, i com diuen els veins, tanto monta monta tanto...