Racisme de TN i roses (o el jo no sóc racista)

Ha passat una altra vegada el dia de Sant Jordi i amb la gent de Gràcia amb Cuba hem tornat a posar-nos a vendre roses per tirar endavant el projecte d’intercanvi que tenim entre mans amb el projecte Sociocultural La Camorra de Puerto Esperanza, a Cuba. Un any més hem plantat la paradeta, i aquest any alguna cosa més que ja explicaré més endavant, i ens hem posat el barret de venedors. El més curiós és que hem venut roses solidàries però ens ha costat dir amb quina finalitat. Molta gent no és racista, no té problemes, fins que es toca Cuba. Per entendre-ho repassem el que va passar l’any passat…

23 d’abril de 2012. 9h del matí. Amb tots els bàrtuls ens plantem a Còrsega entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia. Material: taula, senyera, roses i un cartell que deia “Roses solidàries amb el projecte La Camorra de Puerto Esperanza, Cuba”. No és per res, però les roses eren maques. Ben embolicades amb un tros de tela d’espart quedaven resultones comparat amb les cutrades que ens envoltaven. Tot i així veníem poc. És més, hi havia gent que s’acostava i les demanava, i al veure la paraula Cuba deien, “ai, és igual, que son per Cuba, no les vull”. Així de clar. I no era un. Racisme silenciós, pensament únic imposat pels mitjans.

13h. Solució dràstica: treure el cartell. Comencem a vendre. Les parades del voltant baixen preus. Nosaltres mantenim. I ens les treuen de les mans. A ells no. Diferència? Ja no hi posa Cuba. Ara només són roses solidàries. Acabem el dia amb èxit rotund i fins i tot venent-ne a l’alcalde Trias (a qui sí que expliquem que son per Cuba, òbviament).

I fent el beure de després ens plantegem el problema, el que anomenem racisme de TN. Perquè si enlloc de Cuba hagués dit Ruanda o Senegal (amb tots els respectes i demagògia que sé que hi ha en l’afirmació), no hauria passat res. És un altre context del que es parla diferent. Però Cuba per molts vol dir Castro, vol dir unes connotacions polítiques que ara no em posaré a valorar però que generalment es veuen negativament. Però la realitat és diferent. Per nosaltres darrera Cuba hi ha una gent, unes cares, unes família, uns amics, la nostra família cubana. I aquests germans no trien on neixen. No trien el que els envolta. Però sí que lluiten per canviar-ho amb coses com el projecte. El que passa és que al nostre voltant hi ha molt valent. Valent de cap de setmana o de TN, valent progre per certes coses i no per altres. Valent que diu que no és racista però que ho és com el que més. I que sense saber-ho ho exterioritza no comprant unes roses perquè hi posa Cuba.

A tots aquests els convido que el proper juliol vinguin a un dels actes que organitzem amb els nois del projecte que ens visitaran a Barcelona i que, quan s’acabi, mirin a la cara al Luismy, al Yansel, la Nana, l’Eduardo, la Daike, la Saira, el Pito, el Manolito, la Puchucha, l’Ana Lourdes i la Yadila i els diguin que no connecten única i exclusivament per haver nascut a Cuba. Ja us dic que ells no ho entendran. Això sí, aquests valents segur que després, quan es girin, murmuraran, “ep, però jo no sóc racista, eh?”… Però no cal imaginar, que aquesta situació no passarà. No tindran collons de fer-ho.