Joves i mitjans de comunicació, una relació difícil

Comparteixo un article que vaig fer amb l’ajuda d’en Gerard Solís per la revista Toc de Gràcia, de les entitats Juvenils de Gràcia.


Quan obrim i fullegem un diari, escoltem la ràdio o mirem la televisió i ens trobem amb la paraula joves difícilment veurem que vagi acompanyada de quelcom positiu. Ben al contrari. Jove s’associa a coses negatives, a no fer res, al conformisme i al no moure’s. I no és així. Per què passa? L’explicació és fàcil: aquest fenòmen, que pren més força any a any, no fa més que abraçar un concepte: generalitzar. Generalitzar és el mètode que té i adopta el sistema per crear davant la gent, davant la societat, un pensament únic. Generalitzant és com s’estigmatitzen col·lectius i es fa creure a la gent el que es vol. Generalitzant es manté una separació entre el poder i la resta. Però no és el camí. Tots no som iguals. Què hi ha darrera aquest tracte?

Una única joventut?

En primer lloc ens podríem posar a qüestionar el concepte de jove. Què vol dir ser jove? Es un col·lectiu tant homogeni? No ho sembla pas. Almenys consultant una mica de bibliografia. La doctora en periodisme de la UPF i investigadora especialitzada en joventut Mònica Figueras afirma que la realitat jove és tan plural que de la mateixa manera que no es parla “d’adultesa”, no s’hauria de parlar genèricament de “joventut”; no només perquè hi ha persones joves molt diverses, sinó perquè una mateixa persona jove passa per diverses fases al llarg de l’etapa. Interessant reflexió. Però el Catedràtic de Sociologia per la Universitat de Deusto Javier Elzo va més enllà i diu que hi pot haver-hi més diferències entre dues persones joves que entre una jove i una adulta. Aleshores la pregunta és: per què els mitjans s’entesten en aglutinar, en homogeneïtzar?

Un dels motius que podem trobar és una obsessió malaltissa de buscar sempre i sense cap mena d’excepció un “qui”. Parlar d’immigrants, d’okupes, d’antisitema, i molts d’altres col·lectius és normal pels mitjans i passa molts cops per davant del què. Amb els joves passa exactament el mateix. És parlar del continent sense tenir en compte el contingut, per bé i per mal. Sense punt mig. Un “qui” que moltes vegades no aporta informació rellevant, res de bo, i que, en canvi, pot comportar el perill de l’estereotipació, sobretot si la informació té connotacions negatives. Però en el fons és el que es busca. Una altra vegada el generalitzar.

Les dades

Hi ha estudis que demostren aquest fet. Un exemple n’és un de la Universidad Complutense de Madrid de l’any 2006 on s’analitzaven 2747 noticies aparegudes en premsa i ràdio que parlaven de joves. Els resultats són preocupants. Un 32% de les noticies parlaven dels hàbits de vida saludable (botelló, salut, drogues i trànsit) i un 18% de violència, immigració, relacions familiars, el que suposa que un 50% de les noticies que tractaven el tema eren negatives. Tot això contrasta amb el 20% de les noticies que tractaven els joves relacionant-ho amb oci, cultura i temps lliure (i que eren majoritariament positives), o amb el 8 % de les noticies que giraven al voltant de l’educació formal. El sistema, vaja. Fora de tot això quedavem els que ens movem, l’associacionisme, el voluntariat i el voler canviar les coses. Arraconats i sense espai als mitjans oficials. Curiós, si més no.

Un altre estudi més proper i recent, fet el 2010 per Marcel Mauri i Mònica Figueres, recalca que el 78% de les notícies sobre joves no tenen en compte les pròpies fonts juvenils. Cal recordar que un dels principis del periodisme és tenir en compte les fonts del tema del que es parla. A més a més afegeix que la premsa privada es posiciona molt més que la pública, ja que entre el 28% i el 35% de les peces que publica sobre joves denota un posicionament del narrador. L’estudi afirma que de les 20.121 peces analitzades no hi ha cap notícia que barregi joves i violència on el periodista faci valoracions positives envers els/les joves protagonistes. És rellevant que violència, amb un 18%, sigui el concepte amb el que més es relaciona els joves.

I això, per què?

Medios atacanAnalitzant la realitat que ens envolta, i corroboran-ho amb els estudis presentats, podem afirmar que el poder utilitza els mitjans per ressaltar la seva visió, la seva manera de veure el món i remarcar la intervenció de diversos àmbits governamentals per solventar el que ells creuen que és un problema i cal canviar. No és més que consolidar un model estable de món adult, de societat capitalista i controladora que vol adoctrinar i ensenyar a un món juvenil irresponsable i inestable.

Així, i referint-nos a les dades anteriors, no ens ha d’extranyar el gran número de noticies que parlen d’oci, de consum, i que promocionen aquestes actituds com a camí a seguir. De la mateixa manera han existit fins fa poc (mercès a la crisi de sistema en la que som inmersos han minvat) campanyes on es defensava el jove ideal com aquell que demanava una hipoteca i comprava un pis per així fer front al paper que li tocava de ésser responsable. Per no parlar de l’emprenedor que fa una empresa. Els joves hem de gastar. Hem de consumir. Hem d’entrar a la roda. Pensar? De covards.

En contra, s’acostuma a donar poc espai als fenòmens associatius i als moviments de base, i a més a més socialment se’ls ha estigmatitzat amb valors negatius (com la violència) però es parla poc o gens de la relació que poden tenir en termes positius amb el compromís social. És sorprenent veure com de cara al món al tractar això es trien temes inculpatoris o anecdòtics, on els membres del col·lectiu juvenil apareixen com els responsables absoluts de tot allò dolent que passa. I els tertulians s’omplen la boca de falta de maduresa, de manca d’iniciativa… S’han mogut de veritat? Saben del que parlen? O simplement obeeixen?
Exemples de tot plegat n’hi ha molts. Podem parlar de les recents vagues d’estudiants, on incidents aïllats tapen tota la protesta, a les detencions, més de 113, arran de la vaga general del 29M, on els mitjans van centrar tota la seva atenció en webs que buscaven incriminar al jovent, estigués o no demostrada la seva participació, o fins i tot, podem repassar les noticies ja típiques del soroll a les places, disfrassant la realitat i fent creure al món que els joves no fan res de bo.

Empoderar-nos de la comunicació

La situació, vist el panorama, és complicada. Els mitjans tenen tres objectius: formar, informar i entretenir, i sobre aquests tres pilar construeixen un imaginari col·lectiu sobre el que la societat s’aguanta i vesteix el que el poder vol que sigui. Avui en dia, i gràcies a les presions, el context econòmic i polític i el sistema capitalista que ens envolta assolir els tres punts és impossible. Hi ha professionals, com el col·lectiu Mèdia.cat, que ho demostren cada setmana amb els seus articles. Però la realitat és que els joves hauríem de poder agafar responsabilitat i protagonisme en aquests mitjans. Hauriem de canviar les dinàmiques que hem vist i viscut fins ara i els mitjans i els seus professionals haurien de ser conseqüents amb els seus codis deontològics i explicar les coses des d’un punt de vista neutral, objectiu i de responsabilitat.

Dotar-nos de canals de comunicació propis, comunitaris i on el jovent siguem els protagonistes és necessari per canviar el que avui en dia s’ha consolidat coma periodisme de masses. Aquest periodisme de masses imposa una única visió de la notícia sense buscar el fons de la questió, tant sols la immediatesa.
L’autoorganització i eines com les xarxes socials són un punt de partida bàsic per dur a terme projectes comunicatius propis. Exemples d’aquest empoderament de la comunicació els trobem en :

  • melderomer.tv, col·lectiu audiovisual que s’ha consolidat a la ciutat de València com a referent dels moviments socials. S’ha dedicat a la producció audiovisual i cobertura de notícies dels moviments socials del País Valencià. Tal i com ells mateixos es defineixen, Melderomer aposta per un canvi polític i social al País Valencià, però aquest no ha de vindre d’un simple canvi de govern, sinó que ha de ser el resultat d’anys i anys de feina d’aquelles organitzacions i persones que treballen per fer un país millor. Melderomer només pretén sumar-se a tot l’entramat associatiu aportant el seu gra de sorra amb els seus mitjans, recursos i coneixements.
  • A Mallorca, l’Associació de Joves Periodistes ha estat capaç de consolidar un diari digital d’actualitat anomenat “Això és Mallorca”, diari on estableix la comunicació comptant amb la participació dels seus lectors.
  • Topatu.info, un projecte juvenil comunicatiu que ha estat capaç d’incidir en el jovent vasc i fixar-se com a referent.

Com veiem, cal establir punts de trobada entre els joves teixint ponts comunicatius per compartir notícies, aprenentatges, lluites, i que ens permeti tenir una finestra per explicar-nos front al monopoli de la comunicació paternalista i del pensament únic. És hora de posar-nos en moviment i ser nosaltres els que expliquem la nostra realitat.