Perquè tots fem política

Són temps difícils i sembla que la política sigui un tema tabú. Dir el que penses, fer-ho públic, per les xarxes socials, en entorns professionals, si s’allunya del que diu la massa està vist de manera estranya, i no són poques les vegades que em diuen que si han vist això o allò que hi he publicat. No em fa por que algú no vulgui treballar amb mi per això, al cap i a la fi tothom té les seves idees i de la mateixa manera que jo entenc les dels altres, m’agradin o no, espero que els que vulguin fer quelcom amb mi també ho facin. No negaré, però que tot plegat em sorprèn.

Em sorprèn perquè en primer lloc em sembla que porto des de sempre de campanya. Publicant el que penso, veig i considero interessant i injust. De qualsevol tema. I en una campanya que no respon ni a partits ni a modes mediàtiques. Una campanya basada en allò que m’han ensenyat des de petit a casa, al cau, al barri, al bar, amb els amics. Una campanya que faig, i fem molts, perquè sí. Perquè hi creiem. Perquè tenim ulls. I no ho negaré. És política. Perquè faig política. Perquè en el fons, i encara que no ho vegis, tots fem política. Tu també.

No t’enganyis. La política la fas a la feina, al parlar amb el quiosquer, amb el vocabulari que utilitzes, sent conscient d’on compres, què compres, d’on tens els diners, del que fas al teu temps lliure, del que piules al Twitter, del que comparteixes a Facebook, del que fas els caps de setmana, dels negocis amb els que et poses, amb tot el que t’envolta. La política ho és tot. I voler fer veure el contrari, dir que no fas política, és mentir.