Amb un somriure i més força que mai

Vols vendre aigua amb sucre tota la vida o vols venir amb mi i canviar el món?“. Diu la llegenda que aquesta pregunta va fer que l’any 1983 el president de Pepsi, John Sculley, abandonés la direcció de l’empresa de begudes per passar a dirigir Apple. Una pregunta, un canvi brutal. De tenir el plat a taula a jugar-te-la a anar a un Apple que en aquells temps començava a créixer i ni s’esperava arribar a ser el monstre que és ara.

Què buscava Sculley amb aquella decisió? Fàcil: sortir de la zona de confort. Parafrasejant Guardiola, Sculley era el puto amo de Pepsi. Ho tenia tot. Era un dels directius més joves dels Estats Units. Tenia fama, poder, feia les millors campanyes. Però no era feliç. No se sentia ple. I es va llençar al buit.

A tots els nivells, siguis peó o directiu, ens podem trobar que ens falta alguna cosa, que caiem en la rutina, que a l’aixecar-te al matí no ho fas amb la motivació de sempre. I cal saltar. Jo, per exemple, ho acabo de fer. eyeOS m’agrada, hi crec, però vull mirar més enllà. Continuo estant en el projecte i sent un dels responsables del miracle d’eyeOS: que se’ns conegui. Però alhora ara mateix sóc en una caiguda lliure passant-ho teta, amb tot de projectes al meu voltant. Com diuen a La Haine, però, allò important no és la caiguda, sinó l’aterratge. I en això estem. En mirar de caure de peu. Però amb un somriure i més força que mai.