Parlar per parlar

Agafar una revista, un diari, escoltar la ràdio o mirar la tele són exercicis que no sempre ens hem de conformar a convertir-los en simple rutina. De vegades, i moltes més de les que pensem, és interessant fer un exercici de reflexió i perdre ni que siguin cinc minuts a contrastar el que ens arriba. I si el tema que ens ocupa és de política internacional l’exercici no és recomanable sinó obligatori. Estem en un món separat pel bé i pel mal, pels bons i els dolents i tota noticia relacionada amb Cuba, Irán, Venezuela i similars surt d’unes fonts que l’amaneixen a la seva manera, explicant les coses des del seu punt de vista.

Un exemple d’aquesta manipulació es va donar el passat dimecres 19 de gener. La noticia en qüestió, que va córrer per tots els mitjans, deia: “Google se cuela en Irán” a Público o “Los programas de Google entran en Irán” a El País, per posar dos exemples, encara que n’hi ha algún altre (ABC, El Mundo) que també ho fa. Resumint, explicaven que el navegador Chrome, el Google Earth i el Picasa estarien disponibles pel habitants de l’antiga Pèrsia. Si entràvem a la noticia es podia llegir, al Público,  que “YouTube, su servicio de visualización y alojamiento de vídeos, está bloqueado en Irán desde junio de 2009,(…) El correo electrónico Gmail corrió la misma suerte en febrero de 2010“. Al País esconfirmava la informació: “No sucede lo mismo con YouTube, cuyos vídeos están censurados o GMail, el correo electrónico“. A més a més, vaig mirar l’autor per veure que no es tractés d’una notícia d’agència, però no. La primera la firmava Blanca Salvatierra i la segona Rosa Jiménez, pel que es confirmava que, aparentment,  era una informació contrastada per ambdós mitjans i no una nota d’agència cuinada.

La cosa no tindria més importància si no m’hagués cridat l’atenció el tema del Gmail. La veritat és que per feina parlo quasi cada dia amb un noi de l’Iran i curiosament ho faig pel Gtalk, el servei de xat del Google, i a través d’una compta de Gmail. Per tant, això de que Gmail està prohibit a Iran em trontollava una mica. Però valia la pena preguntar: potser el noi en qüestió és un hacker i hi accedeix de manera il·legal. I així ho vaig fer. La resposta? Aquí la teniu (permeteu-me mantenir l’anonimat de la persona):

Pel que queda clar que la informació publicada sembla no ser verídica i que ell treballa fàcilment i sense cap problema amb Gmail. L’única limitació es dóna amb el Google Code. Pels no entesos el Google Code és un lloc de Google per a desenvolupadors interessats en el desenvolupament Google-related/open-source. El lloc conté codis de font oberta, una llista dels seus serveis de suport públic i APIs. En resum, que és per desenvolupar programes i no té res a veure amb Gmails ni similars.

Conclusions? Ens menteixen. Hi ha interessos comercials, econòmics, polítics o simplement d’equilibris. I la premsa n’és culpable. S’alimenta únicament de fonts occidentals i molts cops oblida contrastar el que reb. I passen aquestes coses. I nosaltres, anar empassant. Embolica que fa fort… Aixo sí, ens omplim la boca de transparència, democràcia i llibertat… En fi…

e want to encourage you to create and generate events on your country. We are sure that there are meetings, conferences or simply specific groups where you can go to introduce the eyeOs concept and increase your community members.

From eyeOS headquarters we want to help you in this. as it’s written on the rights and responsibilities document, we can support you with logistic (create events, logos, t-shirts…) and we can provide some budget for travel, brochures and more. We can provide you also the ppt and videos that we use on our presentations.