El dia que Google em va citar al diari
No sempre passa que un monstre com Google es fixi en tu i escrigiu una carta al diari responent alguna cosa que hagis dit. No sempre passa però quan t'hi trobes no deixa de ser un orgull. Una empresa de 22000 treballadors centrant per uns moments la seva comunicació en una persona. Jo. I encantat.
L'origen? 6 de març de 2011. Diari Ara. Reportatge sobre la seguretat al núvol després que Gmail hagués perdut comptes de correu dels seus usuaris.
Fet i fet no deia res que no sigui veritat. I és que hem de tenir un principi clar: quan et trobes davant un producte gratuit qui realment és el producte ets tu, que és de qui en treuen suc. I això mateix passa amb Google.
Però sembla que ells no ho veien així. I la setmana següent, el 12 de març, Google España va enviar aquesta carta:
Curiós perquè responien coses que no vaig dir, donant-me la raó i contradient-se més d'una vegada al mateix paràgraf. Mirar el primer punt i intentar entendre el que volen dir és realment complicat. L'objectiu de la carta? Ni idea. Almenys puc dir que Google m'ha citat al diari, que ja és prou.
Només som un peó, però al costat moralment correcte
Una de les persones que el món on sóc m'ha portat a conèixer és en Peter Sunde. Pel nom molts no el coneixereu però quan t'han fet un Simpson amb la teva cara vol dir que alguna cosa gran has tingut entre mans. En Peter va ser un dels creadors de The Pirate Bay, un motor de cerca i, alhora, rastrejador amb el qual podem buscar qualsevol tipus de contingut multimèdia per descarregar. Per fer-nos una idea de la seva magnitud va arribar a controlar una quarta part del tràfic d'Internet. Podria explicar coses que he après parlant amb ell i mil i una anècdotes viscudes, però si avui li dedico un post al blog és per compartir una reflexió seva. Fa pocs dies els tribunals suecs van confirmar que els feien culpables de facilitar l'intercanvi d'arxius i els condemnaven a un any de presó i una multa de 5 milions d'euros. El que trobeu a sota és l'escrit traduït que en Peter ha fet al seu blog sobre el tema. Llegiu-lo. I Compartiu-lo. Val molt la pena, de veritat.
Maintain. Hardline. Kopimi.
Avui hem sabut que no han acceptat la nostra apel·lació del cas The Pirate Bay a la Cort Suprema.
No estem sorpresos per això. Els casos judicials anteriors han estat plens de corrupció. De tenir el ministre de Justícia pressionat pels EUA per fer il·legal el cas de TPB, a que l'oficial de policia responsable de la investigació (Jim Keyzer) "simplement" aconseguís una feina a la Warner Brothers la setmana abans que jo passés de testimoni a sospitós, als jutges en les causes judicials que són o bé membres de mesa, o en un cas, l'actual president de la junta directiva de l'entitat sueca en pro dels drets d'autor. Estava clar per a nosaltres que la Cort Suprema de Justícia - on molts dels els jutges fan un munt de diners amb els seus propis drets d'autor - seria difícil que desestimés el cas. Tot i que la majoria de la gent volia que el cas fos desestimat. Tot i que és un dels casos més importants per a tota la UE.
Suècia parla molt sobre el tracte d'Internet. Gasten un munt de diners i temps en ajudar a activistes de tot el món. Però qui són aquestes persones que estan tan orgulloses d'ajudar? TPB ha estat un dels moviments més importants a Suècia en pro de la llibertat d'expressió, de la feina contra la corrupció i la censura. Totes les persones involucrades en TPB en algun moment han estat involucrats en tot, des de projectes de filtracions famosos a ajudar la gent a la primavera àrab. Hem lluitat contra la corrupció a tot el món. Hem promogut la igualtat d'oportunitats de les nacions pobres de tot el món. Hem aixafat el monopoli de la informació. Els nostres més propers, molts dels que han ajudat en la construcció de TPB, han estat esmentats com a possibles guanyadors del premi Nobel de la Pau. No estic presumint, estic dient això per assegurar-me que la gent entengui que estem fent el correcte. No he vist la indústria de l'entreteniment ajudar a ningú sinó a ells mateixos.
Suècia no està acostumada a la corrupció. O més aviat, Suècia no està acostumada a veure realment la corrupció que hi ha. La societat està construïda sobre la idea que tothom té alts valors morals i l'ètica en els sistemes jurídic suec. La globalització del món ha canviat. El lobby de l'entreteniment ha intimidat Suècia. I no només Suècia. Veiem això en legislacions com la SOPA, PIPA, ACTA, IPRED, IPRED2, TPP, TRIPS, només per anomenar-ne unes quantes. Totes aquestes legislacions tenen el mateix objectiu: assegurar-se que el control d'Internet va als rics que ja tenen algun tipus de control extern d'aquest.
Jo sóc només un de molts milions que m'aixeco en contra d'això. Tot i que el resultat (al qual encara no hem arribat) no és favorable per la meva situació personal, l'objectiu final pel què estem lluitant és molt més important que algunes lluites personals. Viuré sense ser ric - que és fàcil quan no ets ric ara - la resta de la meva vida. Viuré amb la sentència que m'imposaran al final - i acabaré el meu llibre. La lluita continua, amb o sense mi, jo només sóc un peó. Però almenys sóc un peó al costat moralment correcte. Em sento orgullós del que he fet i jo no canviaré la meva participació en ella de cap manera. De fet, crec que podria haver fet molt més per la lluita. I ho faré.
Avui t'animo a assegurar-te que la indústria de l'entreteniment no es beneficïi de tu mai més. Deixa de veure les seves pel·lícules. Deixa d'escoltar la seva música. Assegura't de trobar formes alternatives de cultura. He fundat Flattr.com, que permet donar suport a les persones que creen directament en lloc d'anar a través de la indústria de l'entreteniment corrupte. Fes-ho servir en solidaritat amb els creadors i amb els teus conciutadans. O inicia un competidor. Difon i participa en la cultura. Fes remix, reutilitza, usa, abusa. Assegura't que ningú controla la teva ment. Crea nous sistemes i tecnologies per evitar la corrupció. Inicia una religió. Comença la teva pròpia nació, o compra'n una. Compra un autobús. Fes-lo miques.
Actua sempre amb intenció i conserva el kopimi de línea dura.
Peter Sunde / @brokep
Fills d’una època. Gràcies Wislawa
Ahir va morir Wislawa Szymborska. Molts no la coneixen, a d'altres els sona per haver guanyat un premi nobel i la resta hem llegit els seus poemes. En el meu cas un dossier fotocopiat d'un llibre de la biblioteca ja que va ser impossible trobar cap exemplar: eren descatalogats. Malgrat tot, des de fa temps que sóc un fan de la poetessa polonesa. Un record i un poema seu d'homenatge. Com sempre, amb molta raó. Si no la coneixeu, descobriu-la.
Fills d'una època
Som fills d’una època,
d’una època política.
Tots els afers,
teus, nostres, vostres,
diürns, nocturns,
tots són afers polítics.
Tant si vols com si no vols,
els teus gens tenen un passat polític,
la teva pell té un pigment polític,
els teus ulls tenen un aspecte polític.
Allò que dius té una ressonància,
allò que calles té una eloqüència,
d’una manera o d’una altra, política.
Fins i tot anant pel bosc,
les teves passes són polítiques
sobre un sòl àdhuc polític.
Fins els versos apolítics són també versos polítics,
mentre a dalt brilla la lluna,
projecte no-lunar.
Ser o no ser, heus aquí el problema.
I, digues: Quin problema, estimat?
Un problema polític.
No cal ser un ésser humà
per adquirir valor polític.
N’hi ha prou de ser petroli.
pinso enriquit o material reciclat.
O bé una taula de sessions, la forma de la qual
ha encès un llarg debat:
si fóra millor quadrada, o bé rodona,
per tractar de la vida i de la mort.
Mentrestant els homes moren,
els animals són escorxats,
les cases són cremades
i els camps abandonats,
com en temps immemorials
i també menys polítics.
Wislawa Szymborska
Traducció de Josep M. de Sagarra
Vista amb un gra de sorra, Columna Edicions