Cornuts i pagar el beure
Té collons que la Real Federación Española de Futbol culpi a una becària d'una frase publicada a un article de la seva web. Què no té un superior que la tuteli?
Té collons que les paraules textuals del portaveu de l'organisme siguin "Ha sido una becaria, como hay en todos lados", així, amb menyspreu.
Té collons que la frase de la polèmica sigui tant objectiva (que algú digui el contrari si s'atreveix) com "Turienzo Álvarez pitará bajo la atenta mirada de Mourinho, que se considera perjudicado por los arbitrajes en las últimas jornadas" . Proves de que no és mentida? Aquí, aquí o aquí.
Té collons que, amb tot, els becaris estiguin salvant el cul als mitjans, a tots, sense excepcions, dia rere dia.
Té collons que ningú es queixa tot i que es cobra res per pencar de sol a sol (la crisi, la guerra, el capitalisme!)
Té collons que molts cops no es donin ni les gràcies per la feina feta.
Té collons que facin feina que no els toca.
Té collons que aguantin estòicament menyspreus i que els anomenin, "Eh, tu, el becario". Que també tenen nom!
Té collons que no s'aconsegueixin posar d'acord per, no cagar-la un cop, sinó fer-ho en cadena i deliberadament, així n'aprendrien (i sí, parlo d'una cosa que jo no vaig arribar a fer mai, però de ja diuen que el temps t'envalentona)
Senyors! Els becaris no són pedres, arbres decoratius, esclaus, animals de companyia, mà d'obra barata, comodins ni similars. Són persones que volen aprendre, i culpar-los de la decadència i devaluació a la que estan sotmetent el periodisme uns quants no és ni just, ni ètic, ni responsable ni intel·ligent. Sort que encara hi ha gent que creu que les coses es poden canviar. Guanyarem! (espero)
La situació, però, és ben bé de cornuts i pagar el beure.
I vosaltres, per què esteu a eyeOS?
Quants cops ens han preguntat això? Molts. La millor resposta? Aquest anunci...
Tot està per fer, Martí!
Avui s'ha fet públic que en Martí Anglada es prejubila i deixa la corresponsalia de TV3 de Brusel·les i Berlin. No cal dir que la televisió pública del nostre país, i de retruc nosaltres, perdem un gran comunicador.
Des d'aquí el meu homenatge i una frase d'ànims per ell: tot està per fer i segur que encara té cròniques amagades i per descobrir-nos. Personalment em quedo amb la peça que ens va fer fa deu mesos a Hannover. Ara mateix és un privilegi l'haver format part de la seva trajectòria. De veritat. Molta sort!
.
ETA i la llei de Godwin
L'anunci d'aquest matí per part d'ETA d'un alto el foc permanent, general i verificable a més a més de posar de manifest i en primera pàgina un conflicte que ja fa massa anys que dura, suposa un moment inigualable per analitzar les reaccions de la societat en general. Internet, com a element de masses que és es converteix, doncs, en un marc inigualable per analitzar la situació.
En aquest context crec que és un bon moment per repassar, i potser per alguns descobrir, la Llei Godwin, creada l'any 1990 i anomenada així en honor al seu creador, Mike Godwin. Diu:
"A mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es doni una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u."
Mike Godwin , 1989
Bàsicament vol dir que quan es discuteix a la xarxa moltes vegades es tendeix, sobretot quan es comença a perdre o es té aquesta sensació, a buscar comparacions amb els nazis per tal de guanyar punts i adeptes. S'ha de dir que moltes vegades al nostre país les comparacions es fan amb Franco i el feixisme, per desmarcar-nos del model anglosaxó i buscar referents més propers. En l'escència, aquesta llei es basa en el Reductio ad Hitlerum que va definir Leo Strauss l'any 1950, i que vé a dir que Hitler (o els nazis) estaven a favor de X, per tant X és necessàriament dolent i/o indesitjable. O a la inversa Hitler (o els nazis) estaven en contra de Y, per tant Y és necessàriament bo i/o desitjable.
La qüestió, i feta la introducció, és que de veritat un anunci com aquest fa que la gent tregui la seva bèstia de dins. Enlloc de parlar de pau, de dialogar, d'arreglar les coses es comencen a creuar arguments a favor i en contra que enlloc d'enriquir posen traves. Massa interessos, política i rèdits electorals a explotar i més de cara a unes municipals a menys de cinc mesos vista. Si de cas un dia ho analitzo. Dit això només cal donar una volta per la xarxa per trobar exemples de que la llei de Godwin s'acompleix i més en un dia com avui. Copio i no cito, sense que això sigui un precedent, però us convido a buscar "eta nazismo", per exemple, i trobareu més exemples. Som-hi:
Solo espero un comunicado, y no es de ETA: Espero del Gobierno de la Nación un sonoro portazo a cualquier posibilidad de acceso de los nazis a las instituciones públicas democráticas. No pierdo la esperanza, sigo esperando.
aunque estos nazi-fascistas de eta y sus palmeros digan misa
Typical fascist rhetoric. Are you going to shoot him in the head? are you going to burn his books? That's what ETA does. ETA = NAZIS. They should Stop killing innocent people. ETA supporters like you should travel a little more.
Por cierto, he escuchado el comunicado de ETA, , , , , , , , , terminan gritando estos nazis gudaris con un "VIVA EUSKADI SOCIALISTA".
Quatre exemples però suficients per veure que fàcilment es recorre a la comparació nazi quan d'exemples a posar, posats a fer comparacions, en podríem trobar a milers, des dels americans fins als mateixos espanyols en l'època de la conquesta d'Amèrica, per dir-ne dos. La qüestió, però, és anar cap a Alemanya.
Pensareu que he aprofitat uns exemples a l'atzar. No patiu que n'hi ha més. Anant més enllà, i només fent referència a dues noticies més de fa pocs dies, la llei es segueix complint. Per pams, si ens posem amb la nova normativa del tabac trobem unes declaracions de De la Riva, alcalde de Valladaolid on segons recullen els mitjans va dir: De la Riva compara con el nazismo las denuncias sobre el tabaco. Oh meravella! Una altra comparació! I anant al passat dissabte i la manifestació que es va fer a Bilbao per reclamar l'acostament dels presos bascos es compara, primer als jugadors de la Real Societat: Es sumamente vergonzoso, que unos deportistas apoyen a los asesinos, es demencial, que apoyen a esta **** de etarras asesinos de niños y personas inocentes todas. Pero en que país estamos? Para mi la gente que apoya a esta **** asesina son de la misma calaña, solo alimentan su cobardía y nazismo en estado puro., i ens podem preguntar què hi té a veure el nacisme en això que diu la persona que escriu... i posteriorment a la manifestació en general: "Karlos", no es cuestión de cantidad sino de calidad. Los nazis hacían manifestaciones multitudinarias de cientos de miles de personas para aclamar a Hitler, pero no por eso tenían razón.
Com es pot veure aquest principi és ben de moda. Si voleu ho proveu: entreu a qualsevol forum o poseu comentaris a una web que estiguin en contra de la majoria o que restin credibilitat. De seguida sereu atacats i insultats. Paraula de Godwin!
Annex
Acabava d'escriure això i he vist algun comentari sobre la pilota d'or de Messi que no fa més que reafirmar-me. Atenció: Estoy indignado. Al final voy a coger manía al Messi y al ZP. Pintamos menos q la UGT cn Franco. ZP dimisiòn!!!!!! Iniesta y Xavi campeones! És ben bé que alguns canvien en Hitler o en Franco pel ZP... Al final, i com diuen els veins, tanto monta monta tanto...
De regals de reis…
Vagi per davant, més val prevenir que curar diuen, que no sóc ni masclista ni feminista. Simplement sóc.
En aquests dies passats que ja acaben hi ha hagut múltiples campanyes de recollida de joguines per a gent que no té recursos per tal que puguin participar en aquesta cursa consumista que és el Nadal. Lluny d'escriure de dinars, llums o tions em vull centrar en la recollida de joguines pels nens. La gent els porta el que bonament pot i al lloc de recollida, generalment, es reparteixen en dues piles: per nens i per nenes. Fins aquí tot normal. El problema vé quan el "classificador" li agafa un atac d'"igualtat" i decideix que el fer una pila per nens i nenes és una tonteria i barreja elss regals, posant nines pels nens i cotxes per les nenes.
Només vull fer veure una cosa: imagina que ets una nena que només tindrà aquest regal per Nadal. Imagina que el vas a buscar amb tota la il·lusió. Imagina que esperes una nina. Imagina que et donen un cotxe radiocontrol. Imagina la cara que et queda. Per fer proves no cal sempre agafar als més dèbils, no?
